Introducció al ioga

El ioga és la transliteració de "ioga", que significa "jou", fent referència a l'ús d'un jou d'eina de granja per connectar dues vaques junts per llaurar la terra i per conduir esclaus i cavalls. Quan dues vaques estan connectades amb un jou per llaurar la terra, s’han de moure a l’uníson i ser harmònics i unificats, en cas contrari no podran treballar. Significa "connexió, combinació, harmonia" i, posteriorment, s'estén a "un mètode per connectar i ampliar l'espiritualitat", és a dir, centrar l'atenció i la guia de les persones, utilitzar -la i implementar -la.

Fa milers d’anys a l’Índia, a la recerca del màxim estat d’harmonia entre l’home i la natura, els monjos sovint vivien en reclusió al bosc primordial i meditaven. Després d’un llarg període de vida senzilla, els monjos es van adonar de moltes lleis de la natura a partir d’observar organismes i van aplicar les lleis de supervivència dels organismes als humans, sentint gradualment els canvis subtils en el cos. Com a resultat, els humans van aprendre a comunicar -se amb els seus cossos i, per tant, van aprendre a explorar els seus cossos i van començar a mantenir i regular la seva salut, així com l’instint de curar malalties i dolor. Després de milers d’anys d’investigació i resum, un conjunt de sistemes teòricament complets, precisos i pràctics de salut i fitness ha evolucionat gradualment, que és el ioga.

Imatges de Yokes moderns

El ioga, que s’ha popularitzat i calent a moltes parts diferents del món en els darrers anys, no és només un exercici de fitness popular o de moda. El ioga és un mètode de pràctica de coneixement energètic molt antic que combina la filosofia, la ciència i l’art. La fundació del ioga es basa en la filosofia índia antiga. Durant milers d’anys, els preceptes psicològics, fisiològics i espirituals s’han convertit en una part important de la cultura índia. Els antics creients de ioga van desenvolupar el sistema de ioga perquè creien fermament que fent exercici del cos i regulant la respiració, podrien controlar la ment i les emocions i mantenir un cos sa per sempre.

L’objectiu del ioga és aconseguir l’harmonia entre el cos, la ment i la natura, per tal de desenvolupar el potencial humà, la saviesa i l’espiritualitat. Per dir -ho simplement, el ioga és un moviment dinàmic fisiològic i una pràctica espiritual, i també és una filosofia de la vida aplicada a la vida diària. L’objectiu de la pràctica del ioga és aconseguir una bona comprensió i regulació de la pròpia ment, i estar familiaritzat i dominar els sentits físics.

Orígens del ioga

L’origen del ioga es pot remuntar a l’antiga civilització índia. A l'antiga Índia fa 5.000 anys, es deia "El tresor del món". Té una forta tendència al pensament místic, i la majoria es transmet de mestre a deixeble en forma de fórmules orals. Els primers ioguis eren científics intel·ligents que van desafiar la natura durant tot l'any al peu de l'Himàlaia coberta de neu. Per viure una vida llarga i sana, cal enfrontar -se a "malaltia", "mort", "cos", "ànima" i la relació entre l'home i l'univers. Aquests són els problemes que els ioguis han estudiat durant segles.

El ioga es va originar als contraforts de l’Himàlaia al nord de l’Índia. Els investigadors de filosofia contemporània i estudiosos de ioga, basats en investigacions i llegendes, han imaginat i descrit l’origen del ioga: a un costat de l’Himàlaia, hi ha una muntanya de la Santa Mare de 8.000 metres d’alçada, on hi ha molts ermitans que practiquen meditació i dificultats, i molts d’ells es converteixen en sants. Com a resultat, algunes persones van començar a envejar i a seguir -les. Aquests sants van passar als mètodes secrets de pràctica als seus seguidors en forma de fórmules orals, i aquests van ser els primers ioguis. Quan els antics practicants de ioga indi practicaven els seus cossos i les seves ments a la natura, van descobrir accidentalment que diversos animals i plantes van néixer amb maneres de curar, relaxar -se, dormir o mantenir -se desperts i es podrien recuperar de forma natural sense cap tractament quan estaven malalts.

Van observar amb cura els animals per veure com s’adapten a la vida natural, com respiraven, menjaven, excretaven, descansaven, dormien i sobrepassaven les malalties de manera eficaç. Van observar, imitar i experimentar personalment les postures d’animals, combinades amb l’estructura del cos humà i diversos sistemes, i van crear una sèrie de sistemes d’exercici beneficiosos per al cos i la ment, és a dir, les asanes. Al mateix temps, van analitzar com l’esperit afecta la salut, va explorar els mitjans per controlar la ment i van buscar maneres d’aconseguir l’harmonia entre el cos, la ment i la natura, desenvolupant així el potencial humà, la saviesa i l’espiritualitat. Aquest és l’origen de la meditació del ioga. Després de més de 5.000 anys de pràctica, els mètodes de curació que imparteixen el ioga han beneficiat a generacions de persones.

Al principi, els ioguis es van practicar en coves i boscos densos a l’Himàlaia, i després es van expandir a temples i cases de camp. Quan els ioguis entren en el nivell més profund en la meditació profunda, aconseguiran la combinació de la consciència individual i la consciència còsmica, despertaran l’energia latent i obtindran la il·luminació i el major plaer, donant així el ioga una forta vitalitat i un atractiu i s’estenen gradualment entre la gent corrent de l’Índia.

Al voltant del 300 aC, el gran savi indi Patanjali va crear els sutres de ioga, sobre el qual es va formar realment el ioga indi, i la pràctica del ioga es va definir formalment com un sistema de vuit límits. Patanjali és un sant que té una gran importància per al ioga. Va escriure el ioga Sutras, que va donar totes les teories i coneixements del ioga. En aquest treball, el ioga va formar un sistema complet per primera vegada. Patanjali és venerat com a fundador del ioga indi.

Els arqueòlegs han descobert una ceràmica ben conservada a la conca del riu Indus, sobre la qual es mostra una figura de ioga que es mostra meditant. Aquesta terrisseria té almenys 5.000 anys, cosa que demostra que la història del ioga es pot remuntar a un temps encara més antic.

Període proto-vèdic vèdic

Període primitiu

Des del 5000 aC fins al 3000 aC, els practicants indis van aprendre la pràctica del ioga dels animals al bosc primordial. A la vall de Wutong, es va passar principalment en secret. Després de 1.000 anys d’evolució, hi havia pocs registres escrits i va aparèixer en forma de meditació, contemplació i ascetisme. El ioga en aquest moment es deia ioga tàntric. En el període sense registres escrits, el ioga es va desenvolupar gradualment a partir d’un pensament filosòfic primitiu en un mètode de pràctica, entre el qual la meditació, la contemplació i l’ascetisme eren el centre de la pràctica del ioga. Durant el període de civilització d'Indus, un grup d'indígenes del subcontinent indi va recórrer la terra. Tot els va donar inspiració infinita. Tenien cerimònies complexes i solemnes i veneraven déus per preguntar -se sobre la veritat de la vida. El culte al poder sexual, les habilitats especials i la longevitat són les característiques del ioga tàntric. El ioga en el sentit tradicional és una pràctica per a l’ànima interior. El desenvolupament del ioga sempre ha estat acompanyat de l’evolució històrica de les religions índies. La connotació del ioga s'ha desenvolupat i enriquit contínuament amb el desenvolupament de la història.

Període vèdic

El concepte inicial del ioga va aparèixer al segle XV aC al segle VIII aC. La invasió dels arians nòmades va agreujar la decadència de la civilització indígena de l'Índia i va portar la cultura de Brahman. El concepte de ioga es va proposar per primera vegada al clàssic religiós "Vedas", que va definir el ioga com a "contenció" o "disciplina", però sense postures. En el seu últim clàssic, el ioga es va utilitzar com a mètode d’auto-respatibilitat i també va incloure algun contingut de control de respiració. Aleshores, va ser creat per sacerdots que creien en Déu per a un millor cant. L’objectiu de la pràctica del ioga vèdic va començar a passar de la pràctica física principalment per aconseguir l’auto-liberació a l’altura filosòfica religiosa de la realització de la unitat de Brahman i Atman.

Pre- clàssic

El ioga es converteix en una forma de pràctica espiritual

Al segle VI aC, dos grans homes van néixer a l'Índia. Un és el conegut Buda, i l’altre és Mahavira, el fundador de la secció tradicional de Jain a l’Índia. Els ensenyaments de Buda es poden resumir com les "quatre veritats nobles: patiment, origen, cessament i camí". Els dos sistemes d’ensenyaments de Buda són àmpliament coneguts per tot el món. Un es diu "Vipassana" i l'altre s'anomena "Samapatti", que inclou el famós "Anapanasati". A més, Buda va establir un marc bàsic per a la pràctica espiritual anomenada "Camí vuit", en què "subsistència correcta" i "esforç correcte" són més o menys similars als preceptes i la diligència del ioga de Raja.

Estàtua de Mahavira, fundador del jainisme a l'Índia

El budisme era àmpliament popular en l'antiguitat i els mètodes de pràctica budistes basats en la meditació es van estendre a la major part d'Àsia. La meditació budista no es limitava a determinats monjos i ascètics (Sadhus), sinó que també van practicar molts laics. A causa de la difusió generalitzada del budisme, la meditació es va popularitzar a l'Índia continental. Més tard, des del final del segle X fins a principis del segle XIII, els musulmans turcs de l’Àsia central van envair l’Índia i es van establir allà. Van tractar un fort cop al budisme i van obligar els indis a convertir -se en l'Islam mitjançant la violència i els mitjans econòmics. Al començament del segle XIII, el budisme estava morint a l'Índia. Tanmateix, a la Xina, al Japó, a Corea del Sud i als països del sud -est asiàtic, la tradició de meditació budista ha estat conservada i desenvolupada.

Al segle VI aC, Buda va introduir (Vipassana), que va desaparèixer a l'Índia al segle XIII. Els musulmans van envair i van forçar l’islam. Al segle VIII aC-5 aC, en els clàssics religiosos Upanishads, no hi ha Asana, que es refereix a un mètode de pràctica general que pot desfer-se del dolor. Hi ha dues escoles populars de ioga, a saber: Karma Yoga i Jnana Yoga. Karma Yoga destaca els rituals religiosos, mentre que Jnana Yoga se centra en l'estudi i la comprensió de les Escriptures religioses. Els dos mètodes de pràctica poden permetre que les persones arribin eventualment a l'estat d'alliberament.

Període clàssic

5th Century aC - III dC: apareixen clàssics importants del ioga

Des del rècord general dels Vedas el 1500 aC, fins al clar registre del ioga als Upanishads, fins a l’aparició del Bhagavad Gita, es va completar la unificació de la pràctica de ioga i la filosofia de Vedanta, que va parlar principalment de diverses maneres de comunicar -se amb el diví i el seu contingut incloïen Raja Yoga, Bhakti Ioga, Karma Ioga ioga Yoga. Va fer que el ioga, una pràctica espiritual folk, es convertís en ortodox, des de posar èmfasi en la pràctica fins a la convivència del comportament, la creença i el coneixement.

Al voltant del 300 aC, el savi indi Patanjali va crear els sutres de ioga, sobre el qual es va formar el ioga indi realment i la pràctica del ioga es va definir formalment com un sistema de vuit extremitats. Patanjali és venerat com a fundador del ioga. Els sutres de ioga parlen d’assolir un estat d’equilibri del cos, la ment i l’esperit mitjançant la purificació espiritual i defineixen el ioga com una forma de pràctica que suprimeix la fickeleness de la ment. És a dir: la culminació del pensament de Samkhya i la teoria de pràctiques de l’escola de ioga, rigorosament el mètode de vuit extremitats per aconseguir l’alliberament i tornar al veritable jo. El mètode de vuit extremitats és: "Vuit passos per practicar el ioga; autodisciplina, diligència, meditació, respiració, control dels sentits, perseverança, meditació i samadhi". És el centre del ioga de Raja i una manera d’aconseguir la il·luminació.

Postclàssica

Segle II dC - segle XIX dC: el ioga modern va florir

Tantra, la religió esotèrica que té una profunda influència en el ioga modern, creu que la llibertat final només es pot obtenir mitjançant estrictes asceticisme i meditació, i que la llibertat es pot obtenir finalment mitjançant el culte a la deessa. Creuen que tot té relativitat i dualitat (bé i mal, calent i fred, yin i yang), i l’única manera de desfer -se del dolor és connectar i integrar tota la relativitat i la dualitat del cos. Patanjali, tot i que va destacar la necessitat de l'exercici físic i la purificació, també va creure que el cos humà és impur. Un iogui realment il·luminat intentarà desfer -se de la companyia de la multitud per evitar que es contamini. Tanmateix, l’escola de ioga (tantra) agraeix molt el cos humà, creu que el Senyor Shiva existeix al cos humà i creu que l’origen de totes les coses de la natura és el poder sexual, situat per sota de la columna vertebral. El món no és una il·lusió, sinó una prova de la divinitat. La gent es pot apropar a la divinitat a través de la seva experiència al món. Prefereixen combinar l’energia masculina i femenina de manera simbòlica. Confien en postures de ioga difícils per despertar la potència femenina del cos, extreure -la del cos i, a continuació, combinar -la amb la potència masculina situada a la part superior del cap. Respecten les dones més que cap iogui.

Apreciació | Perseguint el tantra: mirar el culte dels déus en el ioga i les escultures antigues

Després dels sutres de ioga, és ioga postclàssic. Inclou principalment el ioga Upanishads, Tantra i Hatha Yoga. Hi ha 21 ioga Upanishads. En aquests Upanishads, la pura cognició, el raonament i fins i tot la meditació no són les úniques maneres d’aconseguir l’alliberament. Tots necessiten aconseguir l’estat d’unitat de Brahman i Atman mitjançant la transformació fisiològica i l’experiència espiritual causada per tècniques de pràctica ascètica. Per tant, dieta, abstinència, asanes, set chakras, etc., combinats amb mantres, cos de mà ...

Era moderna

El ioga s’ha desenvolupat fins al punt que s’ha convertit en un mètode àmpliament difós d’exercici físic i mental al món. S’ha estès d’Índia a Europa, Amèrica, Àsia-Pacífic, Àfrica, etc., i és molt respectat pels seus efectes evidents sobre l’alleujament de l’estrès psicològic i l’atenció fisiològica de la salut. Al mateix temps, s’han evolucionat contínuament diversos mètodes de ioga, com ara ioga calent, hatha ioga, ioga calent, ioga de salut, etc., així com algunes ciències de gestió de ioga. En els temps moderns, també hi ha algunes figures de ioga amb àmplia influència, com Iyengar, Swami Ramdev, Zhang Huilan, etc. És innegable que el ioga de llarga durada cridarà més atenció de persones de tots els àmbits de la vida.